Un pis que està tancat tot l’any és el mateix que un que ho està tres mesos perquè no es lloga? O el d’una persona que ha d’anar a treballar durant dos anys a l’estranger? O és el mateix el pis d’una persona gran que ha d’anar a viure a una residència? Cal aclarir què entenem per un habitatge buit».

Així s’autopreguntava el tinent d’alcalde d’Urbanisme de l’Ajuntament de Girona, Joan Pluma, fa uns dies a la premsa davant la necessitat d’aclarir què és un pis buit. Algun innocent podria arribar a somiar que el regidor també s’autorespondria.

Res de res. Es preguntava per preguntar-se. Sense cap altra intenció que la d’omplir el temps i l’espai… ja que li resulta impossible prendre una decisió que afavoreixi omplir els habitatges buits. La pressió dels constructors està per damunt de les necessitats dels joves, de les noves parelles i de la Constitució que, sobre paper, garanteix als ciutadans un habitatge per a tothom.

Resoldre les incògnites que obria Joan Pluma serà impossible. Es mantenen i les faran durar! I així es mantenen les expectatives de fer negoci comprant pisos nous per mantenir-los buits… i especular d’allò més. És sabut i és profecia… que el totxo no pensa, però pesa!!